dijous, 5 de gener del 2017

CICLE SUPERIOR

L'ÀVIA PEPA


Cançó liriconarrativa composta per l'Angel Valverde (música) i Eulàlia Canal (text).

Aquesta peça forma part de l'àlbum de la Dàmaris Gelabert "Emocions i sentiments". És una cançó que explica des de la perspectiva d'una nena com era la seva àvia. Tracta la mort des d'una visió molt positiva i permet que els alumnes connectin amb la història i alhora puguin recordar persones que ja han marxat.
Per la complexitat del text a l'hora de recordar-lo i tenint en compte que tracta del comiat per una pèrdua, pensem que aquesta cançó seria bo treballar-la en el cicle superior.

Podeu escoltar un  fragment d'aquesta cançó al web de la Dàmaris:
https://www.damarisgelabert.com/album/emocions-i-sentiments-contes-i-cancons/

També podeu comprar el cd aquí: https://www.totsona.com/

La partitura que veureu a continuació, està extreta del document següent (pàgina 4):
http://www.totsona.com/partitures/pdf/EiS.pdf




Lletra:

L'àvia Pepa feia olor d'ametlla,
venia a escola cada divendres,
duia texans i samarreta i sempre es feia la modera.

"Anem al parc petita, t'he portat una pexina
a veure si endevines què hi ha a dins de la petxina"

Un divendres l'àvia no venia,
jo pensava què és el que em duria,
vaig esperar hores i hores, a les escales, tota sola.

La mare diu que ha anat al cel
 amb un globus vermell i verd.

El pare diu que tornarà a néixer
morir i néixer és el mateix.

L'avi diu que ha volat sobre una estrella
i riu feliç, com una nena.





NO ÉS GENS ESTRANY



Cançó infantil. 
Contes i lletres de les cançons d'Eulàlia Canal, música d' Àngel Valverde i Dàmaris Gelabert, i il·lustracions de Carme Julià.


Adequada per treballar les emocions i els sentiments provocades per les relacions entre germans (Ràbia, gelosia, estima...). A més, es tracta d’una peça musical que ens pot ajudar a treballar l’entonació i els salts entre diferents intervals com, per exemple, la segona menor (sol-fa#-sol).

Al CD, just començar la cançó, apareix una veu parlada que descriu força bé el contingut d’aquesta cançó:

“Un germà pot ser una murga.
Una nosa, un mal de cap.
Tot un plom i un ploricó.
Un bocamoll i un corcó.”

Ens parla sobre les relacions entre germans, les quals et poden provocar sentiments i emocions com ràbia, gelosia o enveja. Però, tot i així, no ens ha d’estranyar que després tot torni a la normalitat, marxi la ràbia, i els germans segueixin jugant. 

Ens remarca que no hi ha res d’estrany en això, són coses de germans que et fan tenir les emocions/sentiments a flor de pell. 

Per tal de treballar de forma interdisciplinar amb català, es podria treballar la lletra i el significat (Comprensió lectora) a l’aula de llengua. I, posteriorment, a l’aula de música treballar l’expressivitat i l’interpretació per transmetre aquelles emocions i sentiments que senten en relació als seus germans o amics propers (Ràbia, gelosia, amor, etc).

D’aquesta manera, a l’aula de música es treballarien a fons les dinàmiques que aconseguirien transmetre allò que es desitja. 



LLETRA

Si un dia sents que el vols fer volar, 
ben lluny d’aquí, per anar i no tornar.

No és gens estrany, 
no té res d’estrany.
És una cosa que et pot passar.

Si l’endemà aneu junts a jugar,
feu disbarats i un bon tip de xerrar. 

No és gens estrany,
no té res d’estrany. 
És una cosa que et pot passar.

Un germà per gallejar,  
ser llengut, xafardejar. 
Fer el rata o fer castells,
donar menjar als ocells!


Si et bull el cap,
no el pots aguantar,
i l’endemà aneu junts a jugar.

No és gens estrany,
no té res d’estrany. 
És una cosa que et pot passar.



Font: Àlbum CD: Emocions i sentiments: contes i cançons. Editorial: Barcelona: Tot Sona, DL 2003.




LA VALL DEL RIU VERMELL



Música i Lletra d'Edith Fowke, adaptació del text en català de Joan Soler i Amigó.

La Vall del riu vermell ens parla de la pèrdua d’un ésser estimat, i tot allò en relació a aquest moment de pèrdua d’una persona propera a nosaltres. El text explica que sempre es recordarà la persona i no s’oblidarà la seva presència encara que ja no hi sigui. La peça parla de la pèrdua sense explicitar aquest concepte, s'interpreta a partir de les paraules que utilitza i a partir del que es vol dir. Aquesta peça, hem pensat que es podria treballar a cicle superior, ja que la temàtica la qual parla la cançó és complexa d'entendre amb edats petites, això no vol dir, que no se'n pugui parlar a les aules de cursos inferiors, però pensem que entendre de què s'està parlant amb la intenció que ens vol transmetre la cançó és més adient a Cicle superior. 

Per treballar aquesta peça, primer es parlarà del significat de la lletra. Faran un petit debat sobre quin és el tema o temes principals que es tracta a la peça. Tots junts arribaran a diferents significats, però segurament arribaran a una conclusió força comuna, com per exemple, que parla de quan perdem alguna persona important, és a dir, una persona que ha mort; també podria parlar d’algú que ha marxat lluny i no el veurem més, etc. A partir d’això, la mestra proposarà que cada alumne faci un breu escrit de manera lliure dirigint-se a algú estimat, apreciat i/o important. L’escrit es pot dirigir a algú amb vida o sense, és a dir, cada nen escollirà per a qui va dirigit aquell escrit, a més a l’escrit escriuran el nom de la persona.  








LLETRA

Trobarem a faltar el teu somriure.    
Diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí.
Però el record de la vall on vas viure,    
no l'esborra la pols del camí.    

El teu front duu la llum de l'albada,  
ja no et solquen dolors ni treballs    
i el vestit amarat de rosada          
és vermell com el riu de la vall.    

Quan arribis a dalt la carena,    
mira el riu i la vall que has deixat,   
i aquest cor que ara guarda la pena   
tan amarga del teu comiat.      


A continuació us deixem la cançó:








FONT: Gonyalons i Moll, P. (2013). Manat de cançons. Extret de:  http://manatdecansons.blogspot.com.es/2013/05/la-vall-del-riu-vermell.html  




QUAN TOT S'ENLAIRE 


Música i lletra de Txarango

Txarango és un grup català que escriu cançons sobre diversos temes com l'amor, l'optimisme i l'alegria de viure. No escriuen cançons amb una intenció pedagògica, però nosaltres hem trobat interessant fer la proposta d'aquesta peça per treballar amb alumnes de Cicle Superior. Els infants, a aquesta edat, comencen ja el pas cap a l'adolescència i és important, doncs, parlar també d'una de les emocions que començarà a prendre més força en les seves vides ben aviat: l'amor. Amor és evident que en sentim des de que naixem, ja sigui cap als nostres pares o éssers més propers, però parlem de l'amor en referència a l'enamorament.

Quan tot s'enlaira és una cançó que fa contínues metàfores a aquest enamorament, a les emocions que sentim quan estimem algú, les experiències que vivim, el que volem ser, el que volem expressar... La por de ser ferits acompanyada de la il·lusió i  les ganes de viure que ens provoca l’amor.
Som conscients que aquesta és una peça complexa. Així, per tal de treballar-la a l’aula, tot i estar amb alumnes de Cicle Superior, optaríem per un mètode d’immersió. Aniríem posant l’audició de la peça en diverses sessions, per a què poc a poc l’alumnat l'anés incorporant i assolint. Quan ja la coneguessin, passaríem a treballar més a fons l’afinació i el ritme, acompanyant-la d’un treball literari del missatge de la cançó, la funció de les metàfores, i què volen dir en cada cas.


LLETRA

Vaig estar temptant la sort,    
mesurant les paraules,           
vaig flotant entremig dels records.    
I flotant buscant el paradís,    
retallant les distàncies            
que em transporten a un món indecís.           

Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit.  
Quan tot s'enlaira       
toco els somnis de puntetes, 
junts    
podem arribar més lluny, més lluny. 
Un llarg viatge,           
il·lusions dins les maletes,      
junts    
podem arribar més lluny, més lluny.
   

Vaig flirtejant amb la por,       
navegant entre dubtes           
vaig somiant amb la teva escalfor.   
I somiant que tu remes amb mi         
fins que aquella incertesa      
es fon quan se'ns creuen els camins.           

Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit.  
Quan tot s'enlaira       
toco els somnis de puntetes, 
junts    
podem arribar més lluny, més lluny. 
Un llarg viatge,           
il·lusions dins les maletes,      
junts    
podem arribar més lluny, més lluny.
   






Font: Calaix de músic https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/calaix-de-music/cantar/repertori-ed-primaria-c-mitja-8-9/quantotsenlairatxarangoPertany al primer disc del grup “Benvinguts al llarg viatge”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada