Aquest blog pretén ser un espai on poder cercar i compartir cançons que parlen i tracten les diferents emocions i sentiments. És interessant treballar aquest tema amb els nens i nenes a les aules de primària, sobretot per a fomentar la intel·ligència emocional i ajudar als i les alumnes a afrontar situacions difícils.
Amb aquesta cançó de la banda sonora de la pel·lícula El Rey León us donem la benvinguda al nostre blog. El lema Hakuna Matata, que significa no t'engoixis (carpe diem), defensa una forma d'entendre la vida relaxada i sense preocupacions excessives que pot ser interessant de transmetre als alumnes. A més, també pot suposar el punt de partida per a començar un treball de valors. Realitzar un anàlisi del significat d’Hakuna Matata, transportar-lo al dia a dia dels infants i treballar així l’aprenentatge vivencial. A nivell musical, es podria fer un treball auditiu en el que els alumnes es vegin obligats a escoltar les veus dels seus companys per tal de seguir la peça musical de forma adequada.
Autor de la música: Elton John
Autor del text: Tim Rice
Partitura escrita per: Laura Ayats, Clàudia Castro, Cristina Garcia, Alba Garcia i Gisel Gorina.
A continuació us deixem el fragment de la pel·lícula en el que té lloc la cançó.
Tot i que el seu origen ens és ben lluny de casa, aquesta peça podríem dir que avui en dia ja forma part del repertori sabut per moltes persones catalanes. Aquesta cançó se sol usar en moments de comiat a l'escola, als esplais i campaments, etc.
És una peça que si de petits vau tenir la sort d'escoltar en un moment de comiat, queda gravada en la nostra ment amb un sentiment de nostàlgia i tendresa. És per això, que creiem que s'ha de presentar durant el cicle infantil, precisament perquè és on l'infant comença a experimentar diferents emocions i en comença a ser conscient.
Lletra:
És l'hora dels adéus i ens hem de dir a-déu-si-au.
Germans dem-nos les mans, senyal d'amor, senyal de pau.
El nostre comiat diu a-reveure si a Déu plau.
I ens estrenyem les mans mentre diem adéu-si-au.
No és un adéu per sempre sols l'adéu per un instant,
el cercle refarem i fins potser serà més gran.
El nostre comiat diu a-re-veure si a Déu plau.
I ens estrenyem les mans mentre diem adéu-si-au.
La llei que ens agermana ens fa més forts i ens fa més grans
si ens fa millors minyons també ens fa ser més catalans.
El nostre comiat diu a-reveure si a Déu plau.
I ens estrenyem les mans mentre diem adéu-si-au.
A continuació, podeu visualitzar la cançó amb la proposta corporal més usada quan interpretem aquesta peça. Val a dir, que la lletra de la cançó que s'interpreta en aquest vídeo és diferent de la lletra que hem proposat en aquest post.
EL LLEÓ NO EM FA POR
Cançó tradicional anònima Alguna vegada us heu sentit atacats per un animal ferotge? Jo no, però em faria molta por la veritat. Aquesta peça ens parla del lleó, un dels animals més perillosos que hi ha en el món. Aquesta cançó ens explica la relació que hi ha entre un caçador que vol caçar el lleó i un lleó; al llarg de la peça es va explicant diferents situacions que es van trobant mútuament. La cançó és adequada per treballar a Educació Infantil, a partir dels 2 anys, ja que el llenguatge és senzill i entenedor pels més petits. A més, aquesta peça s'acostuma a gesticular amb diferents moviments corporals mentre estàs cantant la peça. Com a proposta pedagògica, aprofitant que la cançó tracta sobre el lleó, la mestra podria llegir un conte davant de tots els infants, on el personatge principal fos un lleó i en aquest li passessin diferents aventures.
LLETRA
El lleó no em fa por
pam i pipa, pam i pipa.
el lleó no em fa por
perquè sóc bon caçador.
Al matí vull sortir
pam i pipa, pam i pipa.
Al matí vull sortir
i caçar-lo sota un pi.
En un prat l´he trobat
pam i pipa, pam i pipa.
En un prat l´he trobat
i el lleó m´ha mossegat!!!
Nyam!!
A continuació us deixem el link de la cançó perquè la pogueu escoltar:
Segurament en escoltar aquesta cançó, molts de nosaltres la recordarem i l'associarem a la nostra infantesa. És una cançó que se sol treballar a les escoles per fomentar sentiments relacionats amb la benvinguda i amb l'autoconeixença. A més, és una cançó que convida als infants a participar cantant-la i per això, pensem que les edats més idònies per presentar-la a l'escola seria a infantil, que és on els alumnes comencen a aprendre cançons i a iniciar-se amb el cant.
Aprofitant aquest post, us volem recomanar el llibre: Ester Bonal, Marta Casas i Núria Casas. 2005. Diversita't. Cançons, danses, ... activitats i recursos per a la convivència en la diversitat. És precisament d'aquest llibre d'on hem extret la partitura i hem pogut conèixer més informació sobre la peça, a part de poder llegir una proposta de treball per a realitzar a l'aula de música. Aquest llibre el podeu demanar omplint un formulari o bé, descargar-lo o consultar-lo on-line.
Música de Dàmaris Gelabert i text d’Eulàlia Canal.
El tarannà de la cançó pretén transmetre alegria i despreocupació. És adequada per motivar als alumnes i fer-los sentir més segurs d’ells mateixos, ja que els convida a burlar a la por, treballant l'educació i l'estabilitat emocional. Tal i com diu la cançó: "I quan tinguis por fes pam i pipa, fes pam i pipa que embolica".
Proposem interpretar la cançó amb força i valentia ja que “hem de fer fora la por” i per a fer-ho necessitem energia. La intensitat ha de ser alta i creiem oportú acompanyar algunes de les paraules amb gestos que ajudin a recordar el desenvolupament del text.
LLETRA
I quan tinguis por fes pam i pipa, fes pam i pipa.
I quan tinguis por fes pam i pipa que embolica.
La por embolicada ja no t'empipa ja no t'empipa.
La por embolicada ja no t'empipa ni et pessiga.
Quan et fa la guitza fes-li ganyotes, fes-li ganyotes.
Quan et fa la guitza fes-li ganyotes i babarotes.
I si et fa la murga llença-la a l'olla, llença-la a l'olla.
I si et fa la murga llença-la a l'olla que trontolla.
La cançó parla d'una persona pobre que, tot i el seu nivell econòmic, conserva la seva alegria. Aquest no enveja la vida dels rics perquè és molt optimista i gaudeix del seu dia a dia.
Així, el text transmet l'optimisme d'una persona pobre que és feliç amb el que té. Agafant per bandera la felicitat i deixant de banda l'avarícia i la gelosia
Considerem que es tracta d'una peça musical molt potent per treballar les cançons de tradició catalana (potenciant així la seva cultura) i les emocions i els sentiments relacionats amb l’optimisme d’una persona pobre i alegre.
Veiem oportú treballar-la de forma transversal amb medi social. Lligant la cançó amb les temàtiques relacionades amb els sistemes jeràrquics i les diferències entre diferents col·lectius socials.
PARTITURA
LLETRA
Sóc pobre i no envejo la vida del ric,
perquè me la paso molt més divertit.
Si hem de ser pobres siguem-ho de grat;
jo canto i m'alegro quan Jesús és nat.
Font: V. (2016). EL POBRET ALEGRE. [online] Elblogquemhanditquehaigdefer.blogspot.com.es. Available at: http://elblogquemhanditquehaigdefer.blogspot.com.es/2009/10/el-pobre-alegre.html [Accessed 4 Dec. 2016].
EL MÓN SERIA
El món seria és una cançó pop, coneguda a molts països del món ja que va ser creada com el single d'un anunci publicitari de la famosa marca Coca-Cola. Posteriorment, va ser cantada amb una lletra diferent pels grups musicals The New Seekers i The Hillside Singers.
La cançó, traduïda al català, posa de manifest un missatge molt positiu i interessant per a treballar amb els nens i nenes de primària. Reclama la importància de viure en una societat en la que ens respectem i siguem capaços de mantenir bones relacions amb la resta de persones. En definitiva, explica i descriu com és el món en el que es desitja viure.
Amb aquesta peça musical podem treballar el començament acèfal, un element musical que permet que els alumnes entenguin a la perfecció la diferència entre el temps fort i el temps dèbil del compàs.
A continuació us mostrem la partitura i la lletra d'aquesta bonica cançó:
Font: 6a Cantata de la ciutat del Prat. http://www.xtec.cat/crp-elprat/cantata/cantata6/06-mon_seria.pdf Link:
LA CANÇÓ DE LA FELICITAT
La cançó de la Felicitat és una cançó popular molt famosa entre les agrupacions d'esplais.
Com bé diu el seu nom, tracta sobre la l'alegria i el positivisme i transmet un sentiment de gran felicitat a tots aquells que l'escolten i/o la canten.
Nosaltres, hem pensat que seria bo portar-la a les aules de cicle inicial ja que la lletra és bastant infantil i pot tenir força per enganxar als nens i nenes d'entre 5 i 7 anys. A més, és una cançó molt fàcil de cantar, amb una melodia senzilla i a la qual se li pot afegir una petita coreografia, amb la que descriure amb el cos tot el que s'explica, per tal de facilitar la memorització de la lletra.
Podem utilitzar la cançó de l'alegria per a començar activitats amb energia i les piles carregades ja que cantar-la aporta molta felicitat, i més entre els més petits. També, dóna la possibilitat de parlar sobre els emocionals dels alumnes: “Com em sento avui? Estic content? Estic enfadat, trist, cansat...?”
A nivell musical els nens poden aprendre a llegir i interpretar la partitura ja que és molt fàcil de seguir i a més té la particularitat de tenir les barres de repetició i la doble possibilitat de final.
Músic i lletra:
Font: Bonal, E.; Casas, M.; Casas, N. (2005). Diversita’t. Cançons, danses… activitats i recursos per a la convivència en la diversitat. Fundació Jaume Bofill. Generalitat de Catalunya.
De ben segur que coneixeu el grup d'animació infantil El club Super 3! Doncs bé, aquesta és una de les cançons més actuals i exitoses de la companyia. És una cançó pensada per a infants en ple creixement. Tots nosaltres hem experimentat, més cops dels que hauriem desitjat, el sentiment de por. És quelcom inevitable i més quan som petits. Els infants són inexperts en moltes situacions i conseqüentment és lògic que sentin com la por s'apodera d'ells.
No obstant, considerem que és un bon tema per a treballar amb nens i nenes a les aules de primària, ja que se'ls ha de fer veure l'altra cara de la moneda: saber com fer front a la por per tal de convertir-lo en un sentiment positiu que ens faci agafar molta força i energia per vèncer les situacions difícils.
La lletra de la cançó tracta de la valentia del protagonista, qui no té por de res del que normalment els infants temen (les pel·lícules de por, les llegendes, la nit, la obscuritat...). Llença un missatge molt constructiu que defensa apartar la por per a poder viure el màxim de situacions que la vida ens regala.
Ens agradaria que els alumnes interpretessin aquesta cançó amb molta energia ja que tracta de la valentia i de fer fora la por. Per tant, per a dur a terme aquesta acció hem de tenir moltes ganes i cantar amb una intensitat, força i seguretat considerable. És necessari que es treballi bastant la vocalització ja que el tempo és ràpid i es pot no comprendre del tot el missatge de la cançó.
A nivell musical ens pot servir per a treballar a l’aula la lectura de partitures amb l’ús de barres de repeticions i els dos acabaments corresponents. Podem proposar als alumnes de fer algunes petites creacions en les que aparegui aquest recurs per tal de posar-lo en pràctica i guanyar confiança a l’hora d’interpretar noves partitures en les que aquest element sigui present.
Música de Damaris Gelabert i Lletra d'Eulàlia Canal Aquesta cançó que us presentem ens parla del Nadal, les sensacions i fets típics que passen en aquestes dates (veure els reis mags, la neu, etc.). El Nadal és un moment molt important per a tots, són dies d'esperança, alegria i desig perquè arribin coses bones i positives, són dies molt esperats, per fer reunió i família amb les persones més estimades. Aquesta època de l'any ens mou diferents emocions, tant als petits com als més grans. Aquesta peça és adequada per treballar amb alumnes de Cicle mitjà perquè considerem que és una edat en què els infants ja poden entendre bé el contingut de la lletra i poden empatitzar amb aquests fets que descriu la cançó.
La proposta d’activitat que plantegem per treballar amb aquesta cançó és la següent: consisteix a vincular la música amb la plàstica, és a dir, es tracta d’escoltar la cançó diverses vegades i a partir de l’escolta imaginar que i com podrien expressar de manera plàstica aquest fet a la cartolina. L’objectiu és deixar anar la imaginació i fer un treball plàstic amb els materials que vulguin, expressant el què els transmet la cançó. La mestra deixarà a l’abast retalls de cartolines, de paper de seda, etc., també deixarà pintura i altres materials perquè puguin fer la seva creació de manera lliure.
LLETRA
M’agrada el Nadal, faig petons i regals,
els carrers i els balcons plens de llums i colors.
M’agrada el Nadal un pessebre com cal,
pastorets i torrons i cançons vora el foc.
Quan miro la nit veig el vidre entelat,
i escric amb el dit “Bon Nadal” i un desig.
Vull un tall de torró pel pastor Rovelló
i carbó dins d’un sac pel dimoni escuat.
Vull un somni de neu per baixar amb un trineu.
Poder veure al rei blanc fent de mag un instant.
Vull pujar dalt del cel per fer surf amb l’estel,
fins l’estrella d’Orient que s’apaga i s’encén.
Vull que em donis cançons i un sac ple de petons
i un dibuix d’aquest món sense mals ni canons.
M’agrada el Nadal, faig petons i regals,
els carrers i els balcons plens de llums i colors. M'agrada el Nadal!
M’agrada el Nadal un pessebre com cal,
pastorets i torrons i cançons vora el foc.
A continuació, us deixo el link perquè pogueu esoltar la cançó i gaudir-la.
Quantes vegades no ens hem posat nerviosos per alguna situació? Quantes vegades no ens ha fet "por" dir quelcom i hem sentit com ens cremaven les galtes? Sentir vergonya és molt més comú del que ens pensem i saber-la gestionar és tot un repte per als infants! Per això presentem la cançó de La vergonya. Aquesta ens parla d'un nen força tímid, de les sensacions que experimenta diàriament pel fet de ser introvertit i de com la vergonya li complica el dia a dia. Considerem que és fonamental treballar-ho amb els nens i nenes en aquesta edat, on just comencen a aprendre a gestionar les seves pròpies emocions. Gràcies a aquesta cançó, podem ajudar a potenciar en els nostres alumnes la seguretat en si mateixos i la superació a segons quines pors que els produeixen vergonya i nervis incontrolables.
LLETRA
Soc poc xerraire,
no parlo pas gaire,
em quedo callat i ja està!
Si algú em pregunta,
jo callo,
si algú s’acosta,
no el miro.
Hi ha alguna cosa que em puja per dintre
i no sé pas què deu ser!
Tinc una tremolor que em fa caure!
Sóc incapaç de dir ni paraula,
la cara se’m repinta vermella,
és la vergonya que m’entra!
Tinc una tremolor que em fa caure de cul!
Són incapaç de dir ni paraula, estic mut,
la cara se’m repinta vermella, cucut,
és la vergonya que m’entra!
ELLA NO SAP
Música d’Angel Valverde i lletra d’Eulàlia Canal
És ben normal que, com a mestres, volguem oferir una bona educació als nostres alumnes i transmetre'ls uns valors que els serveixin per a créixer i desenvolupar-se en el món on vivim. Sovint, però, estem envoltats en un entorn tan competitiu que sense adonar-nos-en fem que els nens i nenes creixin amb la necessitat de guanyar sempre per sentir-se bé amb ells mateixos. Guanyar simbolitza èxit i perdre, fracàs. Aquestes associacions són les que ens venen marcades per la nostra societat i que la majoria de nosaltres, en major o menor mesura, estem acostumats a seguir. Ara bé, per als infants, això pot arribar a ser un greu problema, doncs el fet de no guanyar pot comportar ansietat i frustració fins al nivell de causar-los greus conflictes, tan amb els altres com amb ells mateixos. És feina de tots nosaltres donar eines per a què els nens i nenes aprenguin a gestionar aquesta frustració i entenguin que no sempre és necessari guanyar, que de l'error i la pèrdua també se'n poden aprendre moltes coses. Per tal d'aconseguir-ho, acompanyem aquest repte amb una cançó que precisament fa referència als temes esmentats. Considerem que aquesta peça pot ajudar a treballar la gestió de les emocions davant de fets competitius, presenta la situació d'una nena que no sap perdre quan juga i del que sent quan això li passa. Treballar el significat del text, analitzant les emocions que sent aquesta nena pot ajudar a què els infants s'expressin a l'aula tot sentint-se identificats amb la protagonista, fomentant, així, la reflexió respecte aquest tema.
LLETRA
Moltes vegades aquest món no va del tot com un vol,
si tens naps vols cols per molt que facis no n’hi ha prou.
Ella només pensa en guanyar i s’oblida dels seus companys,
té tot un món per explorar i mil somnis per trobar uoh.
Ella no sap que cal saber perdre,
ella no sap que cal saber perdre,
ella no sap que cal saber perdre
perquè guanyar no és el més important.
Quan ella veu que ha perdut sent que es desfà com un cuc,
esquifit, menut; per molt que cridis no et veu ningú.
Els seus aires els seus fums ara enceguen els seus ulls.
Ella ha perdut tots els papers, tot li surt a l’inrevés uoh.
Cançó liriconarrativa composta per l'Angel Valverde (música) i Eulàlia Canal (text). Aquesta peça forma part de l'àlbum de la Dàmaris Gelabert "Emocions i sentiments". És una cançó que explica des de la perspectiva d'una nena com era la seva àvia. Tracta la mort des d'una visió molt positiva i permet que els alumnes connectin amb la història i alhora puguin recordar persones que ja han marxat. Per la complexitat del text a l'hora de recordar-lo i tenint en compte que tracta del comiat per una pèrdua, pensem que aquesta cançó seria bo treballar-la en el cicle superior. Podeu escoltar un fragment d'aquesta cançó al web de la Dàmaris: https://www.damarisgelabert.com/album/emocions-i-sentiments-contes-i-cancons/ També podeu comprar el cd aquí: https://www.totsona.com/ La partitura que veureu a continuació, està extreta del document següent (pàgina 4): http://www.totsona.com/partitures/pdf/EiS.pdf
Lletra: L'àvia Pepa feia olor d'ametlla, venia a escola cada divendres, duia texans i samarreta i sempre es feia la modera. "Anem al parc petita, t'he portat una pexina a veure si endevines què hi ha a dins de la petxina" Un divendres l'àvia no venia, jo pensava què és el que em duria, vaig esperar hores i hores, a les escales, tota sola. La mare diu que ha anat al cel amb un globus vermell i verd. El pare diu que tornarà a néixer morir i néixer és el mateix. L'avi diu que ha volat sobre una estrella i riu feliç, com una nena.
NO ÉS GENS ESTRANY
Cançó infantil.
Contes i lletres de les cançons d'Eulàlia Canal, música d' Àngel Valverde i Dàmaris Gelabert, i il·lustracions de Carme Julià.
Adequada per treballar les emocions i els sentiments provocades per les relacions entre germans (Ràbia, gelosia, estima...). A més, es tracta d’una peça musical que ens pot ajudar a treballar l’entonació i els salts entre diferents intervals com, per exemple, la segona menor (sol-fa#-sol).
Al CD, just començar la cançó, apareix una veu parlada que descriu força bé el contingut d’aquesta cançó:
“Un germà pot ser una murga. Una nosa, un mal de cap. Tot un plom i un ploricó. Un bocamoll i un corcó.”
Ens parla sobre les relacions entre germans, les quals et poden provocar sentiments i emocions com ràbia, gelosia o enveja. Però, tot i així, no ens ha d’estranyar que després tot torni a la normalitat, marxi la ràbia, i els germans segueixin jugant.
Ens remarca que no hi ha res d’estrany en això, són coses de germans que et fan tenir les emocions/sentiments a flor de pell.
Per tal de treballar de forma interdisciplinar amb català, es podria treballar la lletra i el significat (Comprensió lectora) a l’aula de llengua. I, posteriorment, a l’aula de música treballar l’expressivitat i l’interpretació per transmetre aquelles emocions i sentiments que senten en relació als seus germans o amics propers (Ràbia, gelosia, amor, etc).
D’aquesta manera, a l’aula de música es treballarien a fons les dinàmiques que aconseguirien transmetre allò que es desitja.
LLETRA
Si un dia sents que el vols fer volar,
ben lluny d’aquí, per anar i no tornar.
No és gens estrany,
no té res d’estrany.
És una cosa que et pot passar.
Si l’endemà aneu junts a jugar,
feu disbarats i un bon tip de xerrar.
No és gens estrany,
no té res d’estrany.
És una cosa que et pot passar.
Un germà per gallejar,
ser llengut, xafardejar.
Fer el rata o fer castells,
donar menjar als ocells!
Si et bull el cap,
no el pots aguantar,
i l’endemà aneu junts a jugar.
No és gens estrany,
no té res d’estrany.
És una cosa que et pot passar.
Font: Àlbum CD: Emocions i sentiments: contes i cançons. Editorial: Barcelona: Tot Sona, DL 2003.
LA VALL DEL RIU VERMELL
Música i Lletra d'Edith Fowke, adaptació del text en català de Joan Soler i Amigó.
La Vall del riu vermell ens parla de la pèrdua d’un ésser estimat, i tot allò en relació a aquest moment de pèrdua d’una persona propera a nosaltres. El text explica que sempre es recordarà la persona i no s’oblidarà la seva presència encara que ja no hi sigui. La peça parla de la pèrdua sense explicitar aquest concepte, s'interpreta a partir de les paraules que utilitza i a partir del que es vol dir. Aquesta peça, hem pensat que es podria treballar a cicle superior, ja que la temàtica la qual parla la cançó és complexa d'entendre amb edats petites, això no vol dir, que no se'n pugui parlar a les aules de cursos inferiors, però pensem que entendre de què s'està parlant amb la intenció que ens vol transmetre la cançó és més adient a Cicle superior.
Per treballar aquesta peça, primer es parlarà del significat de la lletra. Faran un petit debat sobre quin és el tema o temes principals que es tracta a la peça. Tots junts arribaran a diferents significats, però segurament arribaran a una conclusió força comuna, com per exemple, que parla de quan perdem alguna persona important, és a dir, una persona que ha mort; també podria parlar d’algú que ha marxat lluny i no el veurem més, etc. A partir d’això, la mestra proposarà que cada alumne faci un breu escrit de manera lliure dirigint-se a algú estimat, apreciat i/o important. L’escrit es pot dirigir a algú amb vida o sense, és a dir, cada nen escollirà per a qui va dirigit aquell escrit, a més a l’escrit escriuran el nom de la persona.
Txarango és un grup català que escriu cançons sobre diversos temes com l'amor, l'optimisme i l'alegria de viure. No escriuen cançons amb una intenció pedagògica, però nosaltres hem trobat interessant fer la proposta d'aquesta peça per treballar amb alumnes de Cicle Superior. Els infants, a aquesta edat, comencen ja el pas cap a l'adolescència i és important, doncs, parlar també d'una de les emocions que començarà a prendre més força en les seves vides ben aviat: l'amor. Amor és evident que en sentim des de que naixem, ja sigui cap als nostres pares o éssers més propers, però parlem de l'amor en referència a l'enamorament.
Quan tot s'enlaira és una cançó que fa contínues metàfores a aquest enamorament, a les emocions que sentim quan estimem algú, les experiències que vivim, el que volem ser, el que volem expressar... La por de ser ferits acompanyada de la il·lusió iles ganes de viure que ens provoca l’amor.
Som conscients que aquesta és una peça complexa. Així, per tal de treballar-la a l’aula, tot i estar amb alumnes de Cicle Superior, optaríem per un mètode d’immersió. Aniríem posant l’audició de la peça en diverses sessions, per a què poc a poc l’alumnat l'anés incorporant i assolint. Quan ja la coneguessin, passaríem a treballar més a fons l’afinació i el ritme, acompanyant-la d’un treball literari del missatge de la cançó, la funció de les metàfores, i què volen dir en cada cas.
LLETRA
Vaig estar temptant la sort,
mesurant les paraules,
vaig flotant entremig dels records.
I flotant buscant el paradís,
retallant les distàncies
que em transporten a un món indecís.
Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit.
Quan tot s'enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Vaig flirtejant amb la por,
navegant entre dubtes
vaig somiant amb la teva escalfor.
I somiant que tu remes amb mi
fins que aquella incertesa
es fon quan se'ns creuen els camins.
Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit.